S'ha acabat la Festa Major. Des de Gotes Unides estem contents ja que aquesta Festa Major s'ha obert el diàleg entre els ciutadans sobre la necessitat o no de realitzar el Correaigua.
Tot i això, aquest any s'ha tornat a llençar aigua, cal remarcar que les connexions de les mànegues del Correaigua perdien aigua, és a dir, part de l'aigua que es va llençar no la va ni gaudir la gent. La població ha tornat a veure que tot i que l'aigua és un bé escàs la podem seguir llençant. El dia 15 la mainada tornarà a sentir el problema de l'estalvi d'aigua a les aules i recordarà quan a la Porxada es va llençar litres i litres d'aigua... Esperem que l'any vinent les colles reflexionin sobre la necessitat de seguir fent aquest acte.
Des de Gotes Unides també ens volem queixar del malbaratament de materials que es fa durant la Festa Major. Un d'ells és, per exemple, en el sopar de fi de festa. En aquest es reparteix una bossa de paper amb tot el necessari per poder fer-se el sopar. Cada persona rep una quantitat de plàstic, porexpan,... que es llença al finalitzar el sopar. A més ni tant sols hi ha contenidors de reciclatge. Creiem que això és un malbaratament tant o més gran que el Correaigua. Pot ser la nova campanya de cara la propera edició de la Festa Major.
Gotes Unides no s'acaba aquí. Ha nascut amb la campanya en contra del malbaratament d'aigua per Festa Major. Seguirem fent crítiques i propostes a actes que creguem que malbaraten recursos de manera innecessària a la nostra ciutat i comarca. Esperem que tots i totes ens seguiu al bloc o a les possibles accions que realitzem.
I, sobretot, si teniu ganes de col·laborar amb nosaltres ens podeu enviar un correu electrònic i us informarem de les reunions que fem per preparar noves campanyes.
Esperem despertar l'esperit crític a la nostra ciutat, conjuntament amb altres entitats i col·lectius que porten anys fent-ho!
Des de Gotes Unides us adjuntem diferents documents que han aparegut a la premsa sobre la problemàtica de l'aigua durant la Festa Major de Granollers.
Notícies aparegudes a Ràdio 7 Vallès els dies 1 i 2 de setembre a l'informatiu vespre i migdia respectivament. Falques cedides per Ràdio 7 Vallès, edició a càrrec de Gotes Unides.
Correaigües encantades
Oriol Garangou – Periodista
M’ha sorprès la presència del Correaigua a la festa major de Granollers. A la primavera vivíem en un país immers en un nou episodi de sequera; cada dia vèiem per televisió uns centímetres més de l’antic poble de Sau., mentre el Govern ens recordava que cada gota comptava. Sota el missatge que l’aigua és un bé escàs i que cal fer-ne un ús racional, moltes escoles van introduir aquest discurs a les classes i, diversos ajuntaments, també el de Granollers, van organitzar actes per promoure l’estalvi d’aigua. La població va respondre i el consum d’aigua es va reduir. Però la solució va acabar arribant del cel: gairebé un mes seguit de pluja incessant va donar-nos un respir i les alarmes cap a la població es van desactivar.
A l’obra de teatre Aigües encantades, un enginyer de ciutat arriba a un poblet lligat a la tradició i sentenciat per la sequera i els proposa fer servir l’aigua d’uns gorgs propers, però que són considerats sagrats pel poble. Quan sembla que alguns habitants l’escoltaran comença a ploure i al final no té més remei que marxar amb la idea entre cames. Em dóna la impressió que una situació semblant ha passat a Granollers.
Des de fa més de 20 anys existeix una tradició a la festa major de Granollers que consisteix a llençar milers de litres d’aigua damunt de centenars de persones que es concentren i salten a la Porxada. Jo mateix en tinc molt bons records de quan m’hi posava fa anys. Però ara ja sabem que vivim en un país sotmès a sequeres cícliques i poc imaginava que aquest any, en repassar els actes de festa major, em trobaria amb el Correaigua formant part del programa. I atenció, que se’n faran tres, dos d’adults i un d’infantil.
De res no serveix que em diguin que s’ha reduït la quantitat d’aigua llençada i la durada, ni que es tracta d’un dels actes més multitudinaris de la festa major. És el fet en si: llençar l’aigua, sigui quanta sigui. Igual que en l’obra de Joan Puig i Ferrater, l’argument de la tradició encega els responsables de la festa major granollerina. I, a més, demostren poca sensibilitat per un problema que afecta la nostra societat i són molt poc conscients del missatge que estan donant als mateixos nens i nenes que fa quatre dies a les classes aprenien a estalviar aigua.
El9nou (divendres, 22 d’agost de 2008)
El correaigua de Granollers és tradició, mal que pesi
Pepus Costa – De la colla dels Blancs de Granollers
Una de les coses que distingeixen la festa major de Granollers de moltes altres d’arreu de Catalunya, són les ganes d’innovar i de fer coses diferents que tenen les persones i els grups promotors de la festa, els Blancs i els Blaus. A ningú se li acudirà criticar o qüestionar cap activitat tradicional de la nostra festa major, com ara els gegants, els correfocs, les sardanes, l’arrossada, els balls, la rajolada, les cercaviles i el teatre.
Per altra banda, pot ser fàcil trobar inconvenients o defectes a actes més atrevits, arriscats o innovadors. A la corda et pots fer mal, a la passada de rajoles es trenquen les peces i algú es pot tallar, les nits “golfes” acaben massa tard i no deixen dormir els veïns, la gran correguda i el fica-te-la fica-li la botifarra al forat poden ferir les sensibilitats d’algunes persones, els garrotins, els versots o el sant blau poden semblar irreverents depèn de qui s’ho miri, i evidentment, el correaigua gasta massa aigua!
És curiós com va sortint el tema del correaigua de tant en tant a la nostra premsa local, de la ploma de persones especialitzades a opinar de qualsevol cosa sobre la qual es pugui opinar. El correaigua dels Blancs de la festa major de Granollers és un acte tradicional que s’ha dut a terme cada any, com tots els altres actes de la festa, i és la nostra obligació buscar les millors fórmules per tal que això sigui possible, com ho faríem amb qualsevol altre acte que ens estimem si es veiés qüestionat o amenaçat.
Per ajudar a aquesta reflexió, només voldria aportar unes quantes dades sobre l’aigua i la sequera per tal que tothom pugui reflexionar sobre aquest tema:
-Un correaigua de 30 minuts consumeix aproximadament 60.000 litres d’aigua.
-A la nostra ciutat es consumeixen diàriament entre 13 i 15 milions de litres d’aigua al dia, depenent de l’època de l’any.
-Això vol dir que un correaigua suposa com a molt el 0,46% del consum de la ciutat aquell dia.
Jo crec que les persones interessades en aquest tema que vulguin proposar mesures d’estalvi d’aigua haurien d’enfocar els seus esforços cap a les activitats quotidianes de les empreses i els ciutadans, perquè el resultat seria molt més important. Com en totes les coses de la vida, les persones fem estalvi durant tot l’any per poder malgastar per les vacances o quan ens vingui de gust. Si això ho fem amb els diners i amb els dies de vacances, per exemple, també ho podem fer amb l’aigua, i així podrem gaudir dels nostres correaigua sense cap remordiment a la consciència.
A banda del que podem estalviar millorant les instal·lacions i el temps de consum d’aigua de les piscines, el reg de les gespes i jardins, els camps de golf, la instal·lació de reductors a les aixetes, la millora de les fonts i llacs, i tantes altres mesures en les quals la majoria de ciutadans conscienciats ja estem treballant, només vull posar un exemple casolà amb el càlcul d’estalvi d’aigua que suposaria:
-Si aventurem que a la ciutat hi ja pel cap baix uns 45.000 lavabos que es fan servir una mitjana de 4 vegades al dia, posant una ampolla d’aigua 1,5 litres a dins de totes les cisternes dels vàters de la ciutat, podríem obtenir un estalvi de 270.000 litres d’aigua al dia. Això podria suposar un estalvi de més de 1.400 correaigües a l’any!
Per no donar més voltes al tema, voldria demanar-vos humilment que ens deixeu fer el correaigua en pau, i mirem tots plegats d’estalviar tant aigua com sigui possible, i que tinguem present que un dels objectius d’aquest estalvi sigui poder dur a terme cada any els nostres correaigües de la festa major de Blancs i Blaus de Granollers. Bona festa.
Des de Gotes Unides volem felicitar a la colla dels Blancs per la seva victòria en la vint-i-cinquena edició de la Festa Major.
Per altra banda, i no és menys important, també els volem felicitar per l’acte Ritualis del passat dijous 28 d’agost que es va fer al Parc de Ponent. Aquest, juntament amb els tres Correaigües, eren els únics actes amb aigua que segons el programa es realitzaven per Festa Major. En aquest acte s’utilitzà aigua del llac del Parc de Ponent i es va fer al mateix llac de tal manera que l’aigua no es perdia si no que tornava al llac. Creiem que aquest és un molt bon acte on es pot “jugar” amb l’aigua alhora que no se’n malgasta gens ni mica.
Animem als Blancs a buscar alternatives al Correaigua on es pugui gaudir de l’aigua sense malgastar-la.
Des de Gotes Unides estem en contra del Correaigua organitzat per la Festa Major de Granollers, si més no tal com està plantejat actualment. El motiu pel qual ens hi oposem és el malbaratament d’aigua. El nostre país, malauradament, té poca aigua. Creiem que fins aquí no hem sorprès a ningú. Fa uns mesos pels mitjans d'informació no es parlava de res més: sequera, restriccions i tècniques per estalviar del dret i del revés. Amb això que vam gaudir gairebé d'un mes de pluja que va ajudar a pujar el nivell dels nostres pantans, fet molt important i motiu d'alegria per a tota la societat catalana. Gràcies a les pluges la por se'n va anar, però, tot i això, potser estarem de la mateixa manera, o pitjor (esperem que no), d'aquí a uns mesos. No és que siguem uns pessimistes, ben al contrari, som realistes i som conscients que tal com hem dit a les primeres línies som un país amb poca aigua. Per això creiem que hem d'estalviar-la en tot moment, ja sigui a casa, a l'escola, a la feina o a la nostra ciutat. Per tant doncs, llençar l'aigua per Festa Major a tall de divertiment és un error immens. Pel que fa al volum d'aigua llençat per Festa Major durant els Correaigües ni idea. L'Ajuntament no en diu res i les colles tampoc. Què podem entendre amb tot plegat? És molta aigua? N'és poca? Ens diuen que han retallat la quantitat d'aigua respecte als inicis del Correaigua, que cada any es redueix en cabal, mànegues i temps. Quants anys han de passar per reduir el nombre de mànegues, minuts i cabal a zero? Mentrestant seguirem llençant aigua. Ja ens podem quedar tranquils amb les retallades? Doncs no. Volem estar informats i saber la quantitat d'aigua exacta. Per què ho volem saber? Doncs perquè és el nostre dret com a granollerins i granollerines i perquè volem saber quants esforços han estat en va durant tot l'any per aprofitar qualsevol gota d'aigua. Si mai arribem a saber el volum d’aigua, tothom sortirà i ens dirà que és una quantitat ínfima, que regant un camp de patates ja se n'utilitza més, i que la d'un camp de golf és una bestiesa. D'acord, doncs, entrarem en una lluita de xifres i de comparacions estúpida. Som un país sec, és a dir, qualsevol quantitat “ínfima” d'aigua és important. Si es tractés d'un camp de golf ja faria temps que hi hauria una assemblea muntada i ningú s'estranyaria que hi estiguessin en contra. I quina diferència hi ha, doncs? La quantitat d'aigua? Que se'n beneficien més persones? No n'hi ha cap. Tot és malbaratament d'aigua. Si per sort o per desgràcia fóssim escocesos, aquest problema ni se'ns plantejaria perquè si una cosa tenen és aigua per dar i per vendre i, per tant, llençar-ne una quantitat “ínfima” no és un problema. A Catalunya sí que ho és, per poca que sigui, és aigua que llencem, estem insultant a tots aquells i aquelles que l'estalviem durant tot l'any. Ja és hora que ens posem al cap que ni camps de golf, ni Correaigües, ni superpoblació de piscines... L'aigua és un be escàs i per tant l'hem de tractar com a tal!
Un altre factor que considerem tant o més important que el propi malbaratament d’aigua, és l'educació en l'estalvi d'aigua que donem als més menuts. A l'escola no els paren de conscienciar que cal estalviar, a l'hora de rentar-se les dents, les mans, a les fonts públiques, regant les plantes, rentant els plats,... Molt bé, ho trobem perfecte. Això han de fer els més menuts a l'escola: aprendre i prendre consciència de les limitacions de la nostra societat i aplicar-ho en la vida quotidiana, evidentment amb l'ajuda de les famílies, sense les quals l'educació no està completa. Què fem doncs per Festa Major? Un Correaigua infantil, els en fem un a la seva mida, amb menys pressió, amb sol per poder-se assecar. Tota la feina feta durant l'any se'n va en orris en un tres i no res. Molt probablement els menuts passen a relacionar l'aigua amb un entreteniment més, com podria ser la sorra del parc o els gronxadors. Si ja des de ben petits els ensenyem això, després no els demanem quan siguin persones adultes que l'aigua freda de la dutxa la guardin en garrafes per regar les plantes, ja que molt probablement se la tiraran pel damunt. Creiem que el Correaigua no ajuda gens en l'educació per a l'estalvi, i si ajuda en alguna cosa, és just en el contrari.
Per últim, cal que ens traiem del cap la idea que el Correaigua ha esdevingut una tradició. Això té un nom, i es diu demagògia. És una excusa com una altra, ja que amb els pocs anys que fa que es fa el Correaigua i tenint en compte que la gent que el gaudeix en comparació al total de la ciutat és reduïda, dir-ne tradició és una mentida. Pot ser que a Granollers tinguem la mania de tradicionalitzar el que no és tradicional, ja sigui el rajol de Festa Major o el mateix Correaigua.
Si tal com diuen uns quants hi ha vida extraterrestre i ens miren des d'un forat, riuran molt d'aquesta ciutat. Durant tot l'any estalviant per després llençar tota l'aigua durant dos dies! Potser vam veure massa la televisió... però el que deia el capità enciam ens ha quedat al cap: Els petits canvis són poderosos!!!
En moltes cases la dutxa queda lluny de l’escalfador i es perd molta aigua freda mentre s’espera que l’aigua sigui calenta. Davant d’això, us proposem, si encara no ho heu fet (o no sou prou valents per dutxar-vos amb aigua freda), aquesta solució:
Pas 1: Agafa una garrafa de vuit litres o un recipient equivalent.
Pas 2: Fes-li un forat d’aquesta mida per on pugui entrar el telèfon de la dutxa.
Pas 3: Col·loca el telèfon de la dutxa a dins i espera que l’aigua es torni calenta.
Pas 4: Amb els vuit litres d’aigua que hauràs estalviat podràs regar plantes, fregar el terra, “tirar la cadena” del vàter, etc. Us animem a tenir una garrafeta estalviadora d’aigua a casa!
